ENIGMA: TRIANGLE DE LES BERMUDES

El Triangle de les Bermudes és una àrea geogràfica amb forma de triangle equilatero situat a l'oceà Atlàntic entre les illes Bermudes, Puerto Rico i la ciutat nord-americana de Miami (a l'estat de Florida). En unir aquests tres punts amb una línia imaginària es forma un triangle d'uns 1.600-1.800 km de costat, i una superfície de 1,1 milions de km² aproximadament.

El primer esment documentat sobre el Triangle de les Bermudes es va fer en 1951: EvW Jones va escriure respecte a alguns vaixells perduts a la zona de les Bahames. Jones va dir que les desaparicions de vaixells, avions i petits pots eren «misterioses». I li va donar a aquesta zona el sobrenom de «Triangle del Diable»

POSSIBLE CAUSA

Els experts expliquen que les naus desapareixen en aquesta zona perquè és un lloc on la condensació de gasos, concretament els hidrats de metà, formen bombolles.

Hi ha fissures en el sòl marí que permeten que el metà pugui ser expulsat en forma de bombolles gegants que desestabilitzen la flotabilitat dels vaixells.

Els científics assenyalen que si l'erupció de metà és prou gran i densa, pot arribar a grans altures sobre el nivell del mar, atrapant, per tant, també als avions.

Això es degut a causa que es disminueix la densitat de l'aigua.

SARGANTANA

És un rèptil que es pot trobar a molts indrets dels Països Catalans. Ateny uns 17 centímetres amb la cua inclosa. La cua, per separat, pot arribar a assolir 10 centímetres, pràcticament el doble de la resta del cos.

El seu cos presenta formes allargades que poden esdevenir bastant comprimides. El cap és relativament petit i acaba ab un morro bastant punxegut. El dors és de color grisenc amb taques fosques que ja poden ser ratlles o punts. El ventre és d'un color blanquinós, que, en els mascles amb zel, sol passar de blanquinós a un to rogenc o ataronjit, alhora que s'hi aprecien punts blaus.

Els mascles adquireixen majors proprcions que les femelles, alhora que el cap es més gros i robust. És freqüent que visqun en maps, murs enderrocats, parets d'edificis, marges de carreteres i, fins i tot, es poden veure en arbres



REGENERACIÓ DE LA CUA

La regeneració és la reactivació del desenvolupament per restaurar teixits faltants. 
La regeneració epimórfica està caracteritzada per la diferenciació d'un blastema i la generació de nou teixit o parts del cos, aquest tipus de regeneració és típic de la regeneració d'extremitats.

El blastema és una massa de cèl·lules encarregades de processos de formació de noves estructures perdudes per possibles danys mecànics (amputacions).

PERQUÈ TENIM PICORS?

Per què tenim picors? Em refereixo als quotidians i normals, que no siguin producte d'una malaltia.

És un dels gestos més repetits. Tots els dies ens gratem. Ens assalta un pessigolleig incòmode que ens genera ansietat, portem la mà cap a la zona que ens pica i ens freguem; es quan el pessigolleig cessa.



La picor es produeix per l'alliberament de substàncies per algunes cèl·lules del sistema immune. Aquest interpreta certs estímuls com una agressió i activa aquest sistema d'alarma. Els desencadenants de la picor són d'allò més variat. El frec d'un teixit, determinats tipus de fàrmacs o alguna substància que ens produeix al·lèrgia.

Els estímuls que produeixen la picor els recullen fibres nervioses (neurones de la picor) situades a la pell, envien el senyal, a través dels nervis per la medul·la espinal fins al cervell. Allà, les neurones específiques ens fan conscients que ens pica.

Per què rascar alleuja la picor?

En gratar estimulem les fibres mecàniques. Aquest estímul comparteix ruta amb la picor i tanca la porta d'entrada de la picor a la medul·la espinal. Així, el senyal no arriba al cervell.

COM CREIXEN LES UNGLES?

A cada falange i ha una ungla, que fa la funció de protegir el dit; 'ungla ajuga a rascar-nos quans ens pica, a trencar...

Les ungles estan formades principalment per cèl·lules mortes endurides que contenen queratina, una proteïna fibrosa que el cos produeix de manera natural. El major aportació de queratina de les cèl·lules mortes prové dels ossos.

El color rosa de les ungles es deu als basos sanguinis que recorren l base de l'ungla i són els encarregats d'alimentar l'ungla.

Les ungles de les mans creixen quatre vegades més ràpid que les dels peus. Les ungles creixen més a l'estiu que a l'hivern. 
Les ungles creixen d'una manera molt particular: tot i que sembla que creixen per la part exterior, en realitat creixen en la seva arrel

Així, és la pròpia ungla qui regula el seu creixement en funcó de la necessitat de queratina que necessiti l'ungla; el creixemtn es realitza quan les cèl·lules noves van substituint i epenyent a les velles.

EL SOL

El Sol, és un estel situat al centre del Sistema Solar. El Sol es va formar a partir de núvols de gas i pols. Gràcies a la metalitat del gas van sorgir els planetes, els asteroides i els cometes.

 El Sol poseseix una forma esfèrica i a causa del seu moviment de rotació, té ambé un lleu aplanament polar. El Sol presenta una estructura en capes esfèriques o en ''capes de ceba''.

El Sol es va formar fa 4650 milons d'anys i té combustible per a 7500 milions més. Després, començarà a fer-se més i més gran, fins a convertir-se en una geganta vermella. Finalment, s'enfonsarà pel seu propi pes i es convertirà en una nana blanca, que pot trigar un bilió d'anys a refredar-se.

El Sol és el nucli del Sistema Solar (Vía Lactea), al seu voltant, descrivnt òtbites elíptiques, roten viut planetes que reben energia solar, en el cas del planeta Terranecessària per a la vida dels éssers vius i les plantes, que realitzen la fotosíntesi. 

SÍNDROME D'ABSTINÈNCIA

El síndrome d'abstinència és el conjunt de reaccions físiques o corporals que ocorren quan una persona deixa de consumir substàncies a què és addicta.  En tots els casos es deuen al fet de l'alterament del funcionament normal del sistema nerviós.

 L'ús freqüent de drogues, tabac o alcohol són amb les que el pacient crea una dependència o consum compulsiu per no patir una sèrie de malestars com ansietat, nerviosisme, al·lucinacions, sudoració, tremolors, calfreds, dificultat per dormir, vòmit i altres que, en conjunt, formen la síndrome d'abstinència.

Els símptomes de la síndrome d'abstinència sempre dependran de la substància utilitzada i de l'organisme de cada persona, ja que no sempre es tenen les mateixes reaccions. els símptomes corresponents a les addiccions més freqüents:

• ALCHOL: despres dels 2 i 10 dies  sense ingerir alchol pot ser mortal > delírium tremens.
• NARCÒTICS: (morfina, opi, herïna) Respiració agitada, increment del ritme cardíac, mal de cap, pell de gallina...

LA ROSADA

CONDENSACIÓ: canvi de la
matèria en estat gasos a estat líquid.

La rosada és l'aigua en forma de gotetes que apareix als objectes fins exposats al vespre o a la matinada. És l'efecte de la condensació de gotetes líquides del vapo d'aigua de l'atmosfera. 

A mesura que la superficie es refreda, exposada per radiacó, s'escalfa, la humitat atmosfèrica es condensa i dóna lloc a la rosada. La temperatura a la qal es formen les gotetes es diu punt de rosada.

La rosada s'observa de matinada, amb nits serenes i calmades. És més freqüent veure-la en llocs baixos que en els cims de les muntanyes. La major parts dels dies, quan surts el sol, el sol escalfa la rosada les gotes d'aigua desapareixen ràpidament en evaporar-se.

Quan les temperatures baixen suficienments, la rosada pren forma de gel. La rosada blanca, és la que es gela despres d'haver-se format.

  L'aprarell classic per mesurar la rosada és el drosòmetre (aparell per    mesurar la rosada foramada diàriament). 

NÚVOL

Un núvol o nígul, és un conjut de gotes d'aigua i/o de cristalls de gel a l'atmosfera
.Es istingeix de la boir perquè no hi ha contacte amb el terra.

La fomació dels núvols es deu a la condensacó i sublimació del vapor d'aigua en forma d'aiga líquida sobre petites partícules sòlides. Aquestes partícules sempre són presents a l'atmosfera. Els núvols es poden classificar en funció de la seva altura o comosició (físiques i visuals).

• Núvols alts: a més de 7 km d'altura.
• Núvols mitjans: de 2 a 7 km d'altura.                                            
• Núvols baixos: meys de 2 km d'altura.

El color d'un núvol, vist des del terra, diu molt del que hi passa a dins. Els núvols estan compostos per partícules que formen una massa densa, tant que la llum del sol es reflecteix cap a fora (solor blanc).

Quan el núvol madura, les gotes es combien per produïr gotes més grans que es poden tornar a combinar en gotes prou grans per caure en forma de pluja. A mesura que es fan més grans permet que la llum penetri a l'interior del núvol. Quan el núvol és gran, hi ha prou espai entre les gotes, la llum no es reflecteix i absorveix la llum. Aquesta reflexió fa que el color oscil·li entre el gris i grs fosc.






Fotos fetes per > https://www.facebook.com/maria.regalmoyano

ANÈMIA

L'anèmia és una malatia de la sang on hi ha una disminució de la concentració d'hemoglobina. L'hemoglobina és la proteïna que transporta l'oxigen desde els òrgans respiratoris fins als teixits, conté ferro, es caracteritza pel seu color vermell. Es troba als globus vermells.


En l'anèmia hi ha una menor capacitat de la sang per transportar l'oxigen degut a la falta de hemoglobina.
Una de les causes més freqüents és la deficiència de ferro, bé per ingesta insuficient d'aquest mineral en l'alimentació, o per pèrdues excessives a causa de hemorràgies.


Els tres tipus d'anèmia inclouen una pèrdua escessiva de sang, una destruccióexcessiva de les cèl·lules sanguínies o una producció deficient de globuls vermells. Per a una anèmia important caldrà fer sempre transfucions de sang, sempre que es pugui.

HERMAFRODITISME

Són els organismes que poseeixen dos òrgans reproductors associats al dos sexes, femení i masculí. Són organismes capaços de produir els gàmetes sexuals femenins i els masculins.
Encara que els éssers hermafrodites produeixin els dos tipus de gàmetes rarament es fecunden a si mateixos, sinó que es donen encreuaments entre diferents individus actuant tots dos com a femella i mascle o, en l'adultesa travessen períodes en els quals només es reprodueixen amb un o altre sexe .Alguns peixos poden canviar de sexe iniciant la seva vida amb un i, després de procrear diverses vegades, transformant-se en l'altre sexe.

L'hermafroditisme està ampliament representat en les plantes amb flors (angiospermes). En els animals el hermafroditisme veritable com a mitjà de reproducció es dóna en invertebrats com l'estrella de mar, cargols i cucs de terra; i, en diversos peixos.

L'hermafroditsme en els humans. En l'espècie humana hi ha diversos casos que són similars al hermafroditisme, però el terme més correcte per referir-se a una persona amb aquestes condicions és intersexual, a més generalment aquestes persones que posseeixin els òrgans dels dos sexes són incapaços de reproduir-se de les dues maneres.